dimarts, 28 d’abril del 2015

Escena 4: A la manera de la dona grega

Escena 4.
                                                  
(Una dona del públic s'alça i crida)

Dona:     Prou!!! ¡Pareu! Es pot saber què és açò?

Presentadora: Disculpe, li passa alguna cosa, dona?

Dona:   Que què em passa? Que què em passa? Esteu parlant de moda a una assemblea, en lloc de parlar dels temes que tracten? Vosaltres no teniu vergonya! (mig cridant, mig enfadada)

Presentadora: Agraïm la seua opinió, estimada espectadora, però, aquests són els temes més demanats a la nostra web i a les enquestes als espectadors ens donen suport per afirmar que..

Dona: Ni estimada espectadora ni res, sóc una persona, no una espectadora.
(Agafa el micro i es dirigeix al pati de butaques). Sóc una dona divorciada, quants de vosaltres esteu en la mateixa situació?

Presentadora: (lluiten pel micro) Bé, I ara continuem en..

Dona: No em talle no (a la presentadora), que encara no he terminat. (Puja a escena) Em diuen Maria, tinc 40 anys,  divorciada,  amb dos fills. Estic aturada  des de fa més d'un any. I no us enganyeu, no, no és que no m'abellisca treballar, és que a  la meua edat no n'hi cap llicenciatura que valga. Ja no em donen la prestació del paro, la meua ex-parella tampoc treballa i no pot passar-me la pensió de les meues criatures...

Vosaltres,(a la presentadora i la càmera)   el que voleu amb la vostra roba de marca i un  micròfon, sabeu  què significa passar els mesos amb una pensió retributiva? Sabeu les penes que passe intentant donar de menjar als meus fills? Heu viscut  no sopar, donar pa buit als vostres fills? BUIT, PA BUIT.
Fa tres mesos que visc a casa de ma mare. Vaig a entrevistes i a soles veig a joves “en mejor capacidad de liderazgo”. No sé si per les seues corbates o per les muscleres dels trages...
            Vostès (ara es dirigeix al públic) no saben quantes dones patim  la mateixa situació. Quantes dones estem intentant donar suport als nostres fills, a les nostres filles, tot i  estar destrossades i desesperades. No han viscut la por de quedar-se sense llar. Però, és clar que importa més el futbol, els últims rumors… (Silenci)
Preocupació social..

Jo...  ja n'estic farta, vull canviar les coses. Hui s´ha acabat  silenciar els nostres problemes. Dones, canviem les tornes!