dilluns, 30 de novembre de 2015

Els somnis d'Akira Kurosawa

Hui us deixe un fragment de la pel·lícula SOMNIS d'Akira Kirosawa.



Repartiment: Yuri Raksha, Maxime Monzouk, Martin Scorsese, Akira Terao, Mitsuko Baisho, Mieko Harada, Toshie Negishi, Mitsunori Isaki, Toshihiko Nakano, Yoshitaka Zushi, Hisashi Igawa, Chôsuke Ikariya, Chishû Ryû.
Pel•lícula composta de vuit curtmetratges de vint minuts cadascun: somnis dispersos, independents, però enllaçats entre si per desitjos, angoixes i enyorances. La història de Jo, des de la infància fins a la vellesa, serveix per mostrar les relacions de l’home amb el món, l’art, l’espiritualitat, la mort. Els vuit relats (extrets de somnis de Kurosawa) reflecteixen els canvis experimentats pel Japó al llarg d’un segle.

diumenge, 29 de novembre de 2015

Tu i jo som la mateixa persona

"En el meu somni el fons era negre i jo estava flotant mentre el meu cos estava il·luminat. 
 De sobte, van aparèixer espills per tot  i  es veia a una persona.
 Aquella persona era jo, tenia els meus ulls, però, ella tenia tot allò que jo poguera desitjar.

 L’espill es va fer molt gran i quasi pareixia que no tenia fi.

 Volia jugar amb aquella persona tan pareguda a mi,  i per això vaig jugar a ser més ràpida que ella en cada moviment. Però, ella era molt llesta i feia tot allò que jo estiguera fent.

 Amb decisió vaig posar les meues mans en l’espill, traspassant-lo i em vaig trobar amb les seues mans.

 L’espill pareixia un llac, on estaven les nostres mans envoltades en ones d'aigua.

 Les dos començàrem a córrer, ballar, saltar i flotar en l'aire encara amb  les  mans unides.

 Podíem llegir-nos les ments. Ens comunicàvem així.
            
Era com si estiguerém connectades.

-Penses que sóc perfecta? -Vaig preguntar-me i preguntar-li
-No “has” de ser-ho. Ja ho ets - va somriure -Per mi.

Sabia que quasi era l’hora d’acomiadar-nos i volia posar-me a plorar, però ella em donava suport tot aclucant els ulls amb un somriure.

-Tornarem a veure’ns?-Vaig preguntar aquesta vegada em veu alta.
Mentre esperava una resposta vaig abaixar el cap.
-No has de buscar-me. Jo estic amb tu.

Vaig mirar-la i ella va continuar.

-Sempre. Quan somrius, quan plores, quan sents el vent. Jo i tu som la mateixa persona. Així que mai em separaré de tu."


diumenge, 22 de novembre de 2015

L'espill

El taller de dijous va venir de la mà dels espills. Al somni de Fernando li calia una sessió específica, i la van tenir. Una sessió que va resultar distinta de la programada perquè la riquesa i valor de les aportacions del grup va fer necessari aturar-nos i respirar, dir i  escoltar el que cada persona havia de compartir.
Un treball ple de suggerències.

Us deixe dos textos: El primer, un fragment de la Milonga de tardor, una novel·la d'Encarna Sant-Celoni

"A l’espill una dona. Ulls mig unflats, mig fosos; depenent si et fixes en les bosses o en les conques.
L’altra i jo - és a dir, jo i la des espill - som la mateixa i no ho som …, ja que entre la seua intromissió en mi i la meua intromissió en ella hi ha l’exterior sempre imprevisible.
L’espill. Una dona. Trobar-te cara a cara amb l’altra, la del mirall, la imatge que et censura i t’enalteix, inherent a tu.
Com saber doncs, quina d’elles, tan diferents i tan paregudes al jo que crec ser, és l’objecte d’aquesta requesta que tant si com no m’empaita?...

Al mirall, una dona. Ulls mig fosos, mig unflats depenent de si et fixes en les conques o en les bosses."

L'altre text n'és un fragment de La dama de Shangai, una pel·lícula mítica del genial Orson Wells.

Gaudiu-ne mentre esperem els textos promesos

dijous, 12 de novembre de 2015

Mort

Mort


Vaig mentre roman el cor,
I mentre, el cor movent-se es queda.
Somnie i pense i estic i no,
Però el meu cap somriu i et plora.


I plore, plore perquè vull,
Perquè vull i no volguera.
Somnie i pense, no estic ni puc.
Al cap no estic i al cor, ceguera.


I somnie i pense i estic i no,
i per no somniar ni pense.
No estic ni puc ni vull estar-ho,
Però el cor mor i no desperte.


Estàs i no, somnie i pense,
I quan me’n vaig, tornes alhora
Ni lluny ni prop ni mai ni sempre,
i el cap es riu i el cor et plora.

dilluns, 9 de novembre de 2015

L'ull que ens mira


“Quan comença el somni no veig res, no sé on estic. De sobte, veig un ull gran molt bonic. No sé com passa d’una cosa a l’altra però de sobte és un cap d’un ocell. És marró,  i té taques i a més veig una pota d’una granota del mateix tamany que el pardal. 
Acaba en res altra vegada, tot negre, no veig res, i no vull saber. Ho vaig sommiar fa mesos o un any..”

diumenge, 8 de novembre de 2015

La tribu dels somnis

I Xaro va dir:
"Els somnis sempre són representacions de les nostres coses en imatges.
Tot el que apaeix al somni és nostre. Pot apareixer com un llop que corre.
Hi ha una tribu a Nueva Guinea on el primer que fan  de matí és eixir a la plaça de l’aldea per contar els somnis davant el savi.Conten que un dia una criatura li va contar que havia somiat que el perseguia un lleó.
-Quan somnies en un lleó, no corregues. Amb un lleó de veritat has de córrer, però en els somni pots plantar-li cara i preguntar-li què vol, parla amb ell."



Els somnis que somniem són un regal per l’aldea, ens fan desenvolupar més la consciència, el grup.

dimarts, 20 d’octubre de 2015

Taller dels somnis

Ja estem de nou en marxa! Aquest curs, iniciem el treball amb els somnis com a element de treball.
De moment ja tenim un bon grapat de somnis en la nostra col·lecció, encara que hui us propose aquest vídeo.


Der Traum eines müden Mannes from albi baba on Vimeo.

dilluns, 8 de juny de 2015

I per fi...

 Ens ha calgut desmuntar tòpics, reconèixer les nostres opressions i plantejar opcions de futur. Dependència, llei mordassa, desigualtats de gènere...
 i el món que volem construir. 
No ha estat senzill, però

Teatre i educació. 

Teatre lliberador.


divendres, 15 de maig de 2015

Teatre imatge

Ahir, amb una color insuportable, de 41 graus, vam treballar una mica.
Primer, repàs del text: us he de renyar, perquè encara no l'heu aprés, tot i que sóc conscient que sou molt i molt treballadores i esteu estudiant... però Ai!
Després, vam treball amb la tècnica de la imatge. Tres temàtiques, de les quals dues ens van donar joc teatral per continuar el pròxim dia. La música, Aspencat, Serem un cicló
Veieu?

dissabte, 2 de maig de 2015

El principi, una altra vegada.

El cercle màgic.
 L'espai del ritual.
 I la visita del l'amic Valentí.
Primeres passes per la posada en escena.


dimarts, 28 d’abril de 2015

Escena 4: A la manera de la dona grega

Escena 4.
                                                  
(Una dona del públic s'alça i crida)

Dona:     Prou!!! ¡Pareu! Es pot saber què és açò?

Presentadora: Disculpe, li passa alguna cosa, dona?

Dona:   Que què em passa? Que què em passa? Esteu parlant de moda a una assemblea, en lloc de parlar dels temes que tracten? Vosaltres no teniu vergonya! (mig cridant, mig enfadada)

Presentadora: Agraïm la seua opinió, estimada espectadora, però, aquests són els temes més demanats a la nostra web i a les enquestes als espectadors ens donen suport per afirmar que..

Dona: Ni estimada espectadora ni res, sóc una persona, no una espectadora.
(Agafa el micro i es dirigeix al pati de butaques). Sóc una dona divorciada, quants de vosaltres esteu en la mateixa situació?

Presentadora: (lluiten pel micro) Bé, I ara continuem en..

Dona: No em talle no (a la presentadora), que encara no he terminat. (Puja a escena) Em diuen Maria, tinc 40 anys,  divorciada,  amb dos fills. Estic aturada  des de fa més d'un any. I no us enganyeu, no, no és que no m'abellisca treballar, és que a  la meua edat no n'hi cap llicenciatura que valga. Ja no em donen la prestació del paro, la meua ex-parella tampoc treballa i no pot passar-me la pensió de les meues criatures...

Vosaltres,(a la presentadora i la càmera)   el que voleu amb la vostra roba de marca i un  micròfon, sabeu  què significa passar els mesos amb una pensió retributiva? Sabeu les penes que passe intentant donar de menjar als meus fills? Heu viscut  no sopar, donar pa buit als vostres fills? BUIT, PA BUIT.
Fa tres mesos que visc a casa de ma mare. Vaig a entrevistes i a soles veig a joves “en mejor capacidad de liderazgo”. No sé si per les seues corbates o per les muscleres dels trages...
            Vostès (ara es dirigeix al públic) no saben quantes dones patim  la mateixa situació. Quantes dones estem intentant donar suport als nostres fills, a les nostres filles, tot i  estar destrossades i desesperades. No han viscut la por de quedar-se sense llar. Però, és clar que importa més el futbol, els últims rumors… (Silenci)
Preocupació social..

Jo...  ja n'estic farta, vull canviar les coses. Hui s´ha acabat  silenciar els nostres problemes. Dones, canviem les tornes!



dilluns, 27 d’abril de 2015

Tres microescenes

Escena12
Tres microescenes. Un personatge principal (Alice 1) amb un altre al darrere (Alice2). S’ubiquen en el centre de l’escenari. Tres personatges  més a una certa distància tot aprofitant l’espai.  A la dreta del protagonista, un altre a l’esquerra i un altre en la part posterior de l’escenari.
Els dos personatges principals es mouen fins al personatge de la dreta.

Cap/Maria: Alice, ets una treballadora excel·lent. Tots estem encantats  que estigues treballant amb nosaltres, però, no penses que t’hauries de posar una roba més adequada per  treballar?
Alice/Rosa: Però…
Cap: Ja saps que a la nostra empresa, el seu principal objectiu és que els client estiguen satisfets i contents. Per això cal que agradem. No penses que amb una faldeta podries estar més “mona”?
Alice: Ja,  però ahir mateix em vaig comprar aquests jeans. Pensava que estaven bé per  treballar…
Cap: Mira, Alice... Si no agrades als clients, i no vols agradar, buscarem a altra xica. De segur que moltes volen el teu lloc de treball.

Alice, cara al públic i teatralment, va baixant. El personatge (Alice 2) de darrere està cara a cara amb el Cap.

Alice 2/Carla: Però, que passa? Que una dona no pot anar amb pantalons? Ah val… Que si no, no agrada… Però, a qui he de agradar si estic treballant? Ja… és que com no porte faldilla no sóc tan eficient en  el meu treball, no?


Alice 2 ajuda a Alice1  que es pose  en peu. A continuació, el cap es dóna la volta cara al fons de l’escenari. Les dos protagonistes es mouen fins a l’esquerra de l’escenari i es troben amb un altre personatge.

dijous, 12 de febrer de 2015

Com l'art mateix

Partir d'una obra d'art és una tècnica efectiva per generar un text literari. i a l'inrevés. 
En la sessió de hui hem partir de diversos quadres per generar una imatge teatral per incorporar a la proposta de l'assemblea. 

Al final, ens hem quedat amb aquestes "cabines telefòniques" (1967) de Richard Estes

Ja us contarem!

dimecres, 4 de febrer de 2015

Esperança

Des que hem tornat de vacances no ens havíem centrat encara en el procés de creació textual, per això, la incorporació de Jesús amb la proposta de dues escenes i la visió d'aquest vídeo grec ens van donar una mica de marxa. 
Mireu-lo. Al marge dels comentaris sobre els partits concrets, ens va emocionar pel dolor i al mateix temps l'esperança que hi transmet.