dimarts, 2 de desembre del 2014

Marina Garcia, 43 anys.

Hola, em dic Marina Garcia i tinc 43 anys.


Visc ací a Burjassot (al camp) amb el meu marit i els meus fills però he viscut la majoria de la meua vida a Madrid i a Noruega. Actualment sóc la directora d’una empresa d’electrònica no molt important,(tranquils no utilitzem res perjudicial pels ecosistemes)


El moment més feliç de la meua vida va ser quan em vaig casar i vaig formar una família, el més trist quan van morir els meus avis.


Els meus avis han sigut les persones més importants a la meua vida perquè els meus pares no podien cuidar de mi i ells s’han encarregat de mi tota la vida, van substituir-los.


Sempre recordaré als meus pares com lluitadors, van morir 10 anys després de nàixer jo, a Amèrica lluitant per una malaltia. Vaig nàixer allí, però com que era perillós estar amb ells els meus avis em van cuidar quan tenia 5 anys, fins als 40. Van morir fa 3 anys per un accident de cotxe camí a comprar un regal que mai va a arribar.


He viscut i viatjat bastant, primer com he dit, a Amèrica, després Madrid fins als 25 anys, més tard vaig anar a una Universitat de Londres amb una beca i vaig estudiar empresarials durant 3 anys, finalment on vaig ser molt feliç va ser a Noruega he viscut a aquest país durant 12 anys, allí vaig conèixer al meu marit i vaig tindre als meus fills, finalment he trobat un treball ací a València i m’he mudat amb tota la meua família.


La meua família és el més important de la meua vida, el meu marit Sebastià és de Noruega però ha sacrificat tota la seua vida allí per mi i pels meus fills, Marc i Àgata, també Noruecs.
Parle diversos països, el Castellà, el Valencià, l’Anglès i el Noruec.


Sóc una persona prou amable, atenta i simpàtica però quan toca, estricta i seria. M’agrada molt la natura i tot el relacionat amb ella, sóc molt ecologista i vinc ací a l’assemblea per lluitar per ella. Tinc un poc d’experiència, ja que he treballat amb diferents associacions ajudant a netejar platges i muntanyes, evitant algunes construccions i mines, etc.
L’objecte més important per mi són unes arracades i un anell que fa generacions i generacions està a la meua família. La meua besàvia li va passar a la meua àvia quan es va casar, la meua àvia a la meua mare i després a mi per herència de la meua mare i de la meua àvia.


Una salutació, Marina.