El passat dijous dia 27 de Novembre vam realitzar una assemblea. Com que no vam tindre disponible la sala d'actes on ens reunim com de costum, vam haver d'anar fins a una altra sala on vam escriure poemes col·lectius. La idea no va a agradar molt fins que la vam dur a terme. Aquesta tasca va ser al final, molt divertida, consistia en cadascun escriure al nostre paper un vers que començara el nostre poema després, passar-ho al company de la dreta i escriure un altre vers, així successivament fins que vam terminar tots. Ací teniu alguns exemples:
Veu
Veu, que sotmesa calles enfront de la injustícia,
parla, no deixes de parlar
Quan tu vulgues podràs fer justícia.
Tot assoliràs amb l’ànima viva.
Ni una llàgrima més enfront del mirall,
mirall que es trenca amb la teua mirada.
Un mirall, una llàgrima.
Trencada estaves. Mai més
Nowhere to return,
Nothing to regret.
Trenca els miralls, comença a entrar la llum,
llum de la claredat,
llum càlida d’esperança
Llum fins que la llum s’apaga
Nowhere to return,
Nothing to regret.
Si jo governara
Si jo governara,
em governaria a mi mateixa primer
I després,
no governaria als altres,
els deixaria governar-se a ells mateixos
tindria cura dels boscos,
sense governar-los
Si jo ho fóra,
si ells volgueren,
si ells foren.
Si nosaltres fórem i volguérem
Si jo governara
governaria la meva respiració
I, a més,
subjectaria el món de puntetes.
Deixaria governar
per a contemplar com es governa la resta,
per evolucionar.
Si jo governara aquest trist món
Si jo governara no hi hauria injustícia
Si jo governara, però no ho faig...
Fes-ho per canviar-te, per canviar el món.
Somiar despert
/ = v2
Sometimes in my dreams / De vegades quan tanque els ulls
Apareix l’aurora del canvi
tots iguals amb la nostra felicitat
amb la nostra felicitat
amb la nostra esperança
Sometimes in my mind / De vegades, quan em pare a pensar
està l’esperança d’un altre món possible
esperança d’una nova oportunitat
esperança, trau-me la veritat
/ La veritat de la realitat
esperança i llibertat, música i art
llibertat i esperança
esperança
llibertat
puc tocar-la
not only in my dreams /
Arrels d’injustícia
Y arrancar poco a poco las raíces de la injusticia
Ayudar
Colaborarás contra esas personas
todos juntos lo conseguiremos.
No dudar
Atreverse a dudas
¿Por qué no lo haces? Detente, respira
Inspira, respira, hazlo todo con una sonrisa...
la sonrisa més bonica,
la sonrisa més segura, més valenta.
La veu, la veu del cor
el teu cor.
Inspira, respira, sonriu
Viu
Bota
I arrossega les arrels de la injustícia
sembra ja el futur, dona.
DONA
Jo.
Riuria i somriuria
a la mar
amb tu,
govern d’amor i d’il·lusió
govern de mi mateixa
governar tot el que ix del meu cor
tot el que ix del meu cap, del meu ànima, del meu cor…
Tot el que conte al despertar-me al teu costat.
Govern? Què és govern?
Món? Què és món?
El món, un somriure.
Però… Què és un somriure?
És el plaer
és la manca de por.
Sóc jo, eres tu.
Vida
Llibertat,alegria, felicitat.
Música, amor, versos,
Paraules,
tot fluix.
Llibertat per l’amor,
llibertat per a viure,
viure per a somniar,
junts,
viure per a disfrutar,
viure per a ajudar.
Ajudar, ajudar pel benefici
i sense benefici ajudar.
Perquè tots ho volem tot
i tot el volem tots,
i podrem aconseguir-ho, no digues adiós.
L’aconseguirem, junts,
amb les persones importants i essencials per a la vida.
La melodia de la vida
La melodia de la vida,
les persones, les notes musicals.
La melodia de la vida,
la del teu cor,
la del teu pas.
Si poguera dir-ho tot, si poguera parlar,
t’ho diria sense dubtar.
Ho cridaria a aquell banc on solíem quedar,
amb el cor a la mà.
Si jo governara el món,
una melodia, do menor, sol
sonaria en cada pas.
La nostra veu seria música
i els nostres moviments compassos dolços i suaus.
El nostre món seria la nostra privacitat,
el nostre desig.
El nostre món seria música, ritme.
El nostre món seria pau.
El nostre món serien notes que no pararien de sonar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada