Fragment d'un text trobat a la xarxa, del Periòdic.cat Blogs del MónEstic cansat i deprimit. Tots ho estem. També estem enfadats. Com a civils, sentim que hem estat castigats per un crim que no hem comès. Més de 1.300 palestins han estat assassinats, prop d'un terç són nens, i aquestes xifres s'incrementaran a mesura que vagin rescatant cossos sense vida de sota de la runa. Hi ha 5.400 ferits, amputats, traumatitzats... gent que s'ha quedat sense casa. ¿Què hem fet per merèixer això?
Avui pensava que la majoria de presoners a Europa tenen més del que nosaltres tenim a Gaza. Tenen tres àpats al dia, electricitat, aigua potable, televisió... Potser ells no tinguin llibertat, però aquest és el càstig pels seus crims. Em pregunto, ¿quins crims hem comès nosaltres per ser castigats d'aquesta manera?
Necessitem temps per plorar els nostres morts, per aixecar-nos i per seguir endavant.
Necessitem líders mundials que puguin aturar tot això i que ens ajudin a reprendre les nostres vides amb dignitat.
Necessitem tots els passos a Gaza oberts perquè l'ajuda humanitària (aliments, material de construcció...) arribi a tota la gent que urgentment la necessita.
No estem demanant la Lluna, simplement volem poder anar al mercat i trobar menjar a un preu que puguem pagar, tenir aigua potable per beure, viure segurs i no dependre de l'ajuda humanitària per sobreviure. Volem tenir la possibilitat de deixar el nostre país si així ho hem decidit... Només demanem els nostres innegables drets humans.
Per llegir-lo sencer, pica ací
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada