Dimecres vingué Valentí. L'estàvem esperant, com qui espera un amic estimat i sovint absent; volíem mostrar-li el que havíem treballat, n'estem orgulloses del procés. Ja sabeu que Antígona no és senzilla: és un drama, no hi ha qui s'entenga amb l'arbre genealògic de la família i a més a més estem encara investigant. I ja sabeu què és això: portes i portes que s'obren, possibilitats infinites, creació que no acaba... De tot, una entrevista -un judici?- als personatges. Ismene, Antígona. Però sobre tot, Creont. Ens agrada, ens desconcerta, ens ofereix diverses mirades. Un tirà, així de senzill? potser no tenia massa opcions, no? com els altres personatges. O com nosaltres mateixes.
Anem fent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada